1. |
Esperit
02:46
|
|
||
|
Sento com crida el teu silenci
Quan de les muntanyes en recorro els seus camins
M'acosto a un riu per sentir la força de l'aigua
I cabdalós s'endú tot el que ja no vull
Creix l'esperit
Quan m'allunyo de tot és quan m'acosto a mi
Creix l'esperit
Travesso les ombres i em sento viu
I el vent aviva les flames
del foc que em crema per dins
Quan soc amb la meva terra
Sento créixer l'esperit
|
||||
2. |
Ferides
02:12
|
|
||
|
Miro enrere i penso
Que en queda d'aquells dies
I dins meu encara cremen
Els records del que vam viure
La roba estripada
Rascades i brutícia
Els pares patien
Però nosaltres ja no érem de vidre
Les tardes a la plaça
No importaven les ferides
Només érem canalla
Jugant i descobrint la vida
Ara que el món és tan diferent
M'invaeix la nostàlgia
Que tot d'una es torna orgull
Recordant la meva infància
I quan s'acosti el final
Em veuràs amb un somriure
Com el dia que em vaig adonar
Que jo no era de vidre
Les tardes a la plaça
No importaven les ferides
Només érem canalla
Jugant i descobrint la vida
|
||||
3. |
Enyor
03:00
|
|
||
|
Passen els anys
Costa de creure però tots hem canviat
Ens veiem sempre i ara…
Per fi ens hem retrobat ha passat gairebé un any
Una abraçada i quatre mots banals perquè sembli que tot segueix igual
Somrius i dius que hem de tornar a quedar
Els dos sabem que no passarà
La vida és bonica però es complica
tant se val
L'enyor de temps passats
Quan ens creiem immortals
La més forta de les amistat
Pro el temps no perdona
Hem de seguir caminant
Un camí que es bifurca
Penso en tu de tant en tant
Pro la vida ens allunya
De l’enyor en treure la força
Ja ha passat un altre any
I hem aconseguit tornar a quedar
La vida es bonica i si es complica
Tant se val
L'enyor de temps passats
Quan ens creiem immortals
La més forta de les amistat
Pro el temps no perdona
Hem de seguir caminant
Un camí que es bifurca
Penso en tu de tant en tant
I sem dibuixa un somriure
|
||||
4. |
Últim Adeu
02:50
|
|
||
|
Dins el meu cor
Oneja una bandera negra
Quadribarrada de sang
De ferides que segueixen obertes
Hereus de falses transicions
Nets de tantes guerres
Que amb la sang dels catalans
Han regat la nostre terra
Adéu turons i rius
adéu per sempre
Adéu a qui ha lluitat
alçant la bandera negra
Adéu a les tradicions
I a la meva terra
Que els meus últims mots
Siguin en la nostra llengua
|
||||
Enyor Montserrat
Oi! Emotiu des de Catalunya
If you like Enyor, you may also like:
Bracing post-hardcore meets festival-ready rock on the Tokyo band's sharp new EP, mixed and mastered by Will Yip (Turnstile, Title Fight).
go to album
This post-punk Philadelphia duo tackle gender dysphoria, transitioning, and anxiety on their debut album.
go to album
Slowcore, shoegaze, twee, and noise find their way into this ambitious full length from the St. Louis band Frankie Valet.
go to album
Anthemic emo carried by resounding vocals and samples from iconic movie scenes.
go to album
Sweet and surf-like pop with lackadaisical vocals from Bay Area favorite Justin Cheromiah.
go to album
no place that feels like
by Ellis
Another devastatingly beautiful batch of indie rock confessionals from Ontario singer, producer, and multi-instrumentalist Linnea Siggelkow.
go to album
Terns in Idle
by Rain Recordings
This collaborative project offers a fresh twist on classic indie sounds of the early 2000s with hooky choruses and quirky instrumentation
go to album
